Encantats

Encantats o Els Encantats, és un joc de persecució popular infantil que consisteix en que la persona que "se la queda" havia de tocar a algú, mentre els jugadors corren, i aquest havia de romandre aturat o "encantat" fins que un altre jugador la toqui i li tragués el encantat.

El jugador que se la queda té dos deures, perseguir els jugadors per encantar-i cuidar els ja encantats perquè no els desencanten, en alguns parts es juga amb una "base", on ningú pot anar a encantar-los.

Si volen desencantar a algú han de ficar-se sota de les seves cames un que aquesta desencantat.

El terme del joc passava quan tots els jugadors estaven encantats, i novament es tornava a començar; poden triar una altra persona que encanti.

Joc del Baldufa

És un dels jocs més populars del segle XX, també un dels més antics.

Una de les formes col·lectives de jugar era formant un cercle a terra, en el centre es col·locava una virolla donant voltes perquè els altres jugadors xoquessin la baldufa amb aquest. El que fallava, deixava el seu virolla ocupant la posició de l'anterior.

El joc de la virolla té moltes variants o modalitats

1. Treure a altres virolles.

2. Treure objectes.

3. Agafar-lo amb la mà.

4. Trenca virolles.

Joc del mocador

També s'estableixen dos equips i una persona es posa al centre estenent amb el braç un mocador.

Cada un dels participants té un nombre. La persona que sosté el mocador pronuncia, en alt, un d'aquests números i els dos participants lluiten per arribar i intentar "treure-li" el mocador de la mà de la persona neutral i guanyar-li, estirant fort, al contrari, tot i que per a això haurà d'arribar , sense que el contrari li atrapi, a embolcallar amb els seus companys.

L'equip que més vegades es fa amb el mocador és el guanyador.

Cadires Musicals

Per realitzar aquest joc es necessiten cadires resistents, almenys tantes com persones hi hagi almenys una, i música que es pugui iniciar i aturar a voluntat:

Es col·loquen totes les cadires formant un cercle amb els respatllers cap a dins. Els jugadors estan de peu davant d'elles, excepte una persona que controlarà la música. Es col·locarà sempre una cadira menys que persones estiguin jugant o donant voltes.

Quan comenci a sonar la música, els jugadors han de girar al voltant de les cadires seguint el ritme. En el moment que per a la música, cada persona intentarà seure en una de les cadires.

Qui es queda sense seure en una cadira quedarà eliminat.

Llavors es retira una cadira, es recompon el cercle i torna a sonar la música. Es repeteix el joc fins que l'última ronda es fa amb una sola cadira i dos jugadors. Guanya el que queda assegut en l'última cadira.

La petanca olímpica

La petanca vol ser olímpica el 2024.

La petanca vol ser part també del món olímpic i per això ha llançat oficialment la seva candidatura a ser part del programa olímpic dels Jocs de 2024. L'intent va ser anunciat en una conferència de premsa a Montecarlo a la qual van assistir les federacions francesa i Itàlia i representants de totes les modalitats del joc.

La CMSB, federació internacional de l'esport, avala la seva petició amb fets com tenir 200 milions de practicants registrats en els cinc continents, principalment a Àsia, estar implantats en 165 països a través de 262 associacions, i permetre que jugadors que diferents generacions puguin participar conjuntament . S'ha recalcat, així mateix, que el seu nombre de participants dobla el del golf, que serà olímpic a Rio 2016.

La carta oficial de petició ja ha estat enviada al president del COI, Thomas Bach. Un altre membre del COI, el príncep Albert de Mònaco, és el president d'honor de la CMSB. Tot i que el domini internacional d'aquest esport correspon a França, Espanya té també un lloc important en el panorama global, amb 31 medalles conquerides al total dels Campionats del Món de totes les categories només per darrere de França (89) i Tailàndia (35 ) i igualada amb Bèlgica. En el passat Campionat d'Europa, l'equip masculí va conquistar el bronze.

Aquí l'enllaç de la noticia

http://www.marca.com/2015/10/12/juegos-olimpicos/1444664286.html

La “Gallineta cega”

La "gallineta cega" és un joc en el qual poden participar nens i adults. En aquest cas, la foscor formarà part d'aquesta diversió.

Edat: Edat infantil i primària

Tipus de joc: En grup (Entre 8 i 10 persones, tot i que el nombre de participants pot variar).

Lloc: Interior o exterior. (En qualsevol cas, s'ha d'establir una zona delimitada).

Material: Un mocador o una peça amb la qual es pugui tapar els ulls del nen.

Quins beneficis aporta?

Organització espacial.

Equilibri.

Atenció i percepció sonora.

Coordinació grupal.

Respecte a les regles i les normes del joc.

Com es juga a la gallineta cega?

Es decideix qui serà la "gallineta cega" per sorteig.

Es delimita una zona en la qual els nens no podran sortir. Si algun dels petits surt de la zona establerta quedarà desqualificat.

El nen que hagi estat elegit com "gallineta cega" haurà de embenar-se els ulls, de manera que no pugui veure absolutament res.

Els nens es dispersen per la zona delimitada i la "gallineta cega" roman en el centre.

Tots estableixen un diàleg.

Els nens pregunten: "Gallineta cega. Què se t'ha perdut? "

La gallineta cega respon: "Una agulla i un didal".

I els nens tornen a respondre: "Dóna 03:00 voltetes i el trobaràs".

A continuació, comença el joc, una vegada que la gallineta a donat tres voltes, com han indicat els seus companys.

La gallineta cega ha de buscar i tocar als seus companys amb els braços estesos. Una vegada, la "gallineta" ha aconseguit tocar a un d'ells, haurà d'endevinar de qui es tracta. Si ho endevina, el company passarà a col·locar-se com la gallineta cega. I si no aconsegueix encertar, haurà de continuar el joc.

Recomanacions del joc de la gallineta cega

L'espai del joc ha d'estar lliure d'obstacle o objectes que puguin suposar un perill per als nens. Els petits han de fer sons o donar pistes perquè la "gallineta cega" es pugui moure amb més facilitat i encert. A més, si la gallineta no aconsegueix identificar a ningú es podrà tornar a fer el sorteig per canviar de rol. 

Les bales

El Joc de les Bales és un altre dels jocs tradicionals més antics, aquest joc és conegut també com boliches, boletes, balitas, bochas, bolindres, metras, boletes, pilotetes, chibolas o polques. Les bales o boliches són petites esferes de vidre, argila, metall, alabastre o ceràmica que s'utilitzen en molts jocs infantils, pel que es consideren com una joguina.

Per jugar a les bales és preferible fer-ho sobre sòl de terra. Perquè com aquestes són de vidre, metàl·liques, o de ceràmica reboten molt sobre una superfície dura. Es comença fent un forat d'uns 8 centímetres de diàmetre i 3 centímetres de profunditat aproximadament. El joc de les bales el poden jugar 2 o més jugadors.

En el joc de les bales necessitem un forat o Gua, com també se li coneix, ha d'estar separat un metre de la paret més pròxima com a mínim. Després es pinta a terra una línia a uns cinc metres del forat. Des d'aquesta línia és d'on els jugadors llancessin les seves bales en direcció al forat. Per saber l'ordre en què cada jugador comença llançant les seves bales. Els jugadors es col·loquen a prop del forat i llancen cap a aquesta línia que aquesta a 5 metres. El més a prop que quedo de la línia serà el primer i així successivament.

L'objecte del joc de les bales és guanyar-li bales als oponents. Hi ha diverses formes de jugar a les bales. Una és llançar la bala i procurar introduir-la al forat, si ho aconsegueix, perfecte. El següent jugador tractés de fer el mateix, en cas de colar-la també al forat. Hi ha empat, si no, aquest jugador que no la va introduir al forat perd una bala.

Una altra manera de jugar al joc de les bales és: colpejant la bala de l'oponent, però en cinc accions que es denominen. Primera, colpejar una vegada el bolig del contrari, això permet seguir jugant. Segona, colpejar-la de nou i ens permet seguir. Tercera, aquesta acció es coneix amb el nom de "lohay", consisteix en colpejar-la però deixar una separació entre les bales superior a un peu. El que et permet seguir tirant i de manera que si ho aconsegueixes 5 vegades seguides li ganes una bala al contrari.

El joc tradicional de les bales també es joc amb diversos forats, és menys popular i es juga amb sis forats. Han de jugar 6 jugadors, trien com anteriorment el torn per començar. L'objectiu del joc és col·locar la bala en tots els forats, el jugador que abans ho aconsegueixi serà el guanyador.

Bitlles murcians

Les bitlles murcians o hortolans es juguen sobre camps de terra piconada, anomenats carrils, de forma rectangular i d'un llarg de 34 a 38 m per 4 o 5 m d'ample. Els elements de joc són les bitlles i les boles El nombre de bitlles per a cada partit és de 6 o 9 bitlles. Les bitlles són unes fustes allargats de 73 a 75 cm d'alçada, amb una base de 6,5 a 7 cm i un diàmetre de cúspide de 3 cm. La durada dels partits serà el temps necessari per aconseguir els equips contendents el nombre de mans fixades El nombre de jugadors es limita a tres per equip, a dos quan és per parelles i també hi ha la modalitat individual, excepte en el partit de seleccions on el nombre de jugadors per equip és de 4. Les jugades més comuns són "a voltes" i "a copes". El "maneta" és el capità de l'equip i el que decideix en cada jugada, el tir més adequat (pots comprendre tot dins del reglament).

Futbol xapes

Es juga amb 2 equips de xapes i una bala que fa de pilota. Dibuixem a terra el camp de futbol i 

s'ha d'aconseguir marcar un gol.

La durada dels partits serà la convinguda al principi de la trobada.

Cada jugador té dues tirades seguides.

Tant al començament del partit com en les faltes, serveis de banda, córners, etc., les xapes

rivals hauran de situar com a mínim aquatre dits de distància.

No val el gol directe de servei central.

En cap cas es podrà llençar a gol des del propi camp.

Si es marca gol, es treu de porta de l'equip contrari.

Serà falta tirar a porta sense avisar al porter, s'haurà de dir l'expressió "tir a porta".

Quan el joc aquest detingut (manca, servei de banda, córner, etc.) els jugadors posaran ser 

col·locats de nou, fins al moment just en què el jugadors en possessió de la pilota efectuïn el 

servei.

En els córners si val el gol directe.

Les faltes es xiularan si un jugador toca a un altre contrari abans de tocar la pilota.

En les faltes la barrera s'ha de situar a una distància de 4 dits.

Si la pilota quedés dins d'una xapa, es xiularia mà i es llançaria la falta.

Per descomptat hi ha faltes (quan una xapa colpeja una altra sense tocar prèviament la pilota), mans (quan la bala es puja a sobre de la xapa), fores de joc, etc.

Curses de xapes

Hem de pintar amb un guix o amb un pal depenent del terreny escollit, un circuit de dues línies paral·leles, bastant llarg i amb nombrosos revolts, on anem a incloure la línia de sortida i la meta. El joc consisteix en que cada jugador ha de recórrer amb la seva xapa el circuit dibuixat. La forma de moure la xapa és copejar-la amb l'ungla del dit cor ajudant-per tenir més precisió i força en el tir amb el dit polze. Les sortides del circuit es penalitzen amb tornar a començar. Està permès xocar unes xapes amb altres per així fer sortir del circuit a l'altre participant.

Perquè resulti més divertit hem d'incloure en el traçat estrenyiments, salts, túnels, zones prohibits i inclusos esvorancs. Els jugadors situen les seves xapes a la línia de sortida i tenen un llançament per torn. Guanya qui arribi primer a la línia de meta.

Justificaciò d'una unitat didàctica de jocs populars i tradicionals

L'unitat didactica preten propondre al professorat documentacio suficient sobre jocs populars, de manera que puguen ser integrats en el treball d'aula i, com conseqüencia d'aixo, que l'alumnat puga aplegar a incorporar-los a les seues rutines de joc.

Es important oferir a l'alumnat un model de joc diferent al que li oferix la publicitat. Front al joc en el que domina el joguet i es dificil compartir activitat i interaccio (per eixemple, consoles i atres joguets de preu molt elevat), el joc pel pur plaer de gojar de la companyia i

activitat dels amics i amigues.

Quan els adults de hui forem chiquets, baixavem sols al carrer i alli podiem jugar en els amics a jocs en els que lo important no era el joguet, lo important era el joc. Hui aixo es cada volta mes dificil, sobre tot en les ciutats i els seus carrers les persones han anat perdent espai en benefici dels coches. (Crec que tots recordem eixos partits de futbol en mitat del carrer, que se paraven quan algu chillava “Cooocheee”, i esperavem a que aquell solitari coche passara per a

seguir jugant).

La cultura del joc en el carrer mos ensenyava a respectar normes, a organisar-mos al marge de l'autoritat de l'adult, a respectar tandes, depreniem a tindre amics i, en definitiva, a viure.

Hui, tots eixos jocs seguixen sent tan valits com llavors, pero els chiquets no poden deprendre'ls. Abans els chiquets mes majors anaven ensenyant als menuts, i aixina successivament, pero ara, al no poder eixir sols a la carrer, la cadena d'aprenentage se trenca.

Aço, per sí nomes, justifica la necessitat d'ensenyar jocs populars, tant pel seu valor educatiu, com pel seu valor cultural.

Ademes, actualment mos enfrontem a un fenomen de creixent importancia com es el de l'immigracio que supon l'incorporacio d'una enorme quantitat de chiquets i chiquetes en un bagage cultural diferent a nostra societat. El joc popular pot ser un bon instrument d'integracio i coneiximent mutu que favorixca l'integracio de totes les persones que han vingut de llunt.

PRESENTACIÓ

Educació física és una disciplina que possa la seua atenció en diferents moviments corporals per perfeccionar, controlar i mantenir la salut i ment de l'ésser humà. L'educació física es pot veure com una activitat terapèutica, educativa, recreativa o competitiva ja que la mateixa procura la convivència, gaudi i amistat entre els participants que conformen l'activitat.

Educació física és una educació o disciplina obligatòria tant en la primària com a la secundària, el Ministeri d'Educació ho exigeix ​​i promou un contingut per ser treballat amb els alumnes en l'any escolar, per tant, la mateixa consisteix en un conjunt d'activitats físiques estructurades i planejades per promoure el condicionament físic i fomentar activitats que es caracteritzen per funcions motores. La disciplina és orientada per un professional instruït en un curs superior d'educació física amb coneixements en ciències biològiques, salut i el cos humà.

El planter educatiu divideix en 3 blocs l'ensenyament de la disciplina de l'educació física, generalment, en una primera part, es realitza esports individuals o col·lectius, la segona part es realitza activitat rítmiques i expressives i, finalment, es subministra aules teòriques sobre el cos humà i, els esports.

Així mateix, l'educació física pot ser vista com una competència que procura forts entrenaments físics que exigeixin alts rendiments en la competició; de manera recreacional, és a dir, pot ser vista com un conjunt d'activitats lúdiques que ajuden a l'individu vincular-se amb el medi que l'envolta, ajudant a conèixer el seu entorn social i, finalment amb les pràctiques de danses, ioga, música permet aconseguir una millor expressió corporal en comparació a qui no practiques aquesta disciplines.

S'ha de destacar que la disciplina d'educació física és imprescindible per a la salut ja que ajuda a prevenir i reduir problemes de salut com ara: problemes cardíacs, obesitat, problemes musculars, posició, domini i control de la motricitat, etcètera, aconseguint d'aquesta manera, el benestar de l'estudiant. En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a la Carta d'Ottawa, considera de summa importància promoure la salut en la vida quotidiana, en els planters educatius, de treball i de recreació i, assegurar que tota la societat pugui gaudir d'un bon estat.

En relació a l'anterior, la disciplina d'educació física no només ajuda a aconseguir un benestar en la salut de l'individu sinó comporta un nombre indeterminat d'avantatges com ara: combat el sedentarisme i impulsa a una vida activa que no permeti malgastar el temps lliure , t'ensenya a desenvolupar alguns valors de summa importància en el dia a dia de l'ésser humà com ara: la tolerància, el respecte, la comprensió, la passivitat, la responsabilitat entre d'altres, millora l'autoestima de la persona, estimula la creativitat i la capacitat afectiva, disminueix l'ansietat, l'estrès, l'agressivitat i depressió.